HORT: COM ES PLANTEN ELS ALLS I COM ES PLANTEN LES PATATES

ELS ALLS: 


HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=G1R-VH1DUWW


HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=OIQMR6DZF5G

1.-QUAN ES PLANTA L’ALL?

 

EN ELS CLIMES MOLT FREDS LA PLANTACIÓ ES FA A FINALS D'HIVERN I EN CLIMES MÉS TEMPERATS ES POT FER A PARTIR DEL NOVIEMBRE FINS AL GENER.

2.-QUAN ES CULL?

LA RECOL·LECCIÓ ES FARÀ A PARTIR DEL JUNY FINS AL JULIOL SI ES VOL ALL SEC I ABANS SI ES VOLEN COLLIR ALLS TENDRES.

3.-ES SEMBRA DIRECTE O ES SEMBRA AL PLANTER?

DIRECTAMENT 

4.-QUAN ES CULLEN ABANS ELS ALLS TENDRES O ELS SECS?

ELS TENDRES

5.-QUINS ALLS ES PODEN PLANTAR MÉS JUNTS: ELS TENDRES O ELS SECS?

ELS TENDRES.

6.-TOLERA BÉ EL FRED?

SÍ

7.-TOLERA BÉ LA CALOR?

NO LI AGRADEN LES TEMPERATURAS CÀLIDES DE L'ESTIU. PER TANT SE SOL CULTIVAR DE MANERA QUE LA FORMACIÓ DEL BULB COINCIDEIXI AMB LA PRIMAVERA.
8.-COM S’HA DE SEMBRAR?

LA SEPARACIÓ ENTRE LES PLANTES D'ALL POT SER MOLT PETITA, DE L'ORDRE DE 10-20 CM. EN EL CAS DE VOLER COLLIR ALLSTENDRES LES PLANTES PODEN ESTAR MÉS JUNTES.

9.AMB QUINS CULTIUS S’ASSOCIEN?

S'ASSOCIA BÉ AMB ENCIAMS, REMOLATXA I BLEDA.

CAL EVITAR QUE COINCIDEIXI AMB PÈSOLS O FAVES.

10.-QUINES MALALTIES POT TENIR LA PLANTA DE L’ALL?

LES LARVES D'ALGUNA ESPÈCIE DE MOSCA I D'ESCARABAT PODEN MEJAR-SE L'ALL

11.-POT EVITAR MALALTIES A LES PLANTES?

L'ALL TÉ UN EFECTE CONTRA INSECTES, ÀCARS I MALALTIES. ES BARREJA DE L'ORDRE DE 10-20 GR ESMICOLATS EN UN LITRE D'AIGUA, S'HI AFEGEIX SABÓ I ES PULVERITZA SOBRE LES PLANTES.

12.-POT AJUDAR A CURAR O PREVENIR MALALTIES EN LES PERSONES?

ELS ALLS TENEN PROPIETATS QUE AFAVOREIXEN AL BON FUNCIONAMENT DEL COR I, JUNTAMENT AMB ELS CÍTRICS, TARONGES I LLIMONES, AJUDA A PROTEGIR CONTRA ELS CONSTIPATS I LA TOS.

L'ALL ÉS UN REMEI NATURAL QUE S'UTILITZA PER A L'ASMA, LA TOS, DIFICULTATS RESPIRATÒRIES, BRONQUITIS, TUBERCULOSI ETC. PEL QUE SEMBLA DONAR RESULTATS PER COMBATRE REUMES.

RECENTMENT S'ASSENYALA QUE L'ALL  AJUDA  A REDUIR ELS RISCOS DE CONTRAURE CÀNCER PELS SEUS CONTINGUTS ANTIOXIDANTS COM LA ALLICINA, LA QUERCITINA ..
INCREMENTA LES DEFENSES DE L'ORGANISME, MILLORANT LA NOSTRA RESPOSTA A VIRUS I BACTERIS, ÉS ANTIINFLAMATORI, ANTICOAGULANT, VASODILATADOR I DEPURADOR. ÉS UN

ANTIBIÒTIC NATURAL.

13.-QUINES RECEPTES CONEIXES EN QUE L’ALL SIGUI ELEMENT PRINCIPAL?

ALLIOLI, GUISATS, SOPA D'ALL, VERDURES , ROSTITS, AMANIDES....
HI HA RECEPTESTRADICIONALS EN LES QUE ÉS UN INGREDIENT FONAMENTAL:
SOPA D'ALL, ALL PRINGUE, ALL CABAÑIL, LLOM AMB TOMÀQUET ALL I FORMATGE,PATATES AMB ALL I JULIVERT, PASTA AMB ALL I OLI, CREMA FREDA D'ALL, ANGULES AMB ALL,
ATASCABURRAS…
14.-ES CONSERVEN DURANT MOLT TEMPS ELS ALLS?

SI DEIXEM ASSECAR BÉ ELS ALLS ES PODEN CONSERVAR DURANT MOLTS MESOS.

LES PATATES 

https://www.youtube.com/watch?v=KQgh6e6V2K8


https://www.youtube.com/watch?v=G_7qJuzS6-c

LA PATATA

UNA MICA D'HISTÒRIA

ÉS UNA PLANTA RELATIVAMENT NOVA PER LA MAJOR PART DE LA HUMANITAT. LA PATATA, "PAPA" EN QUÉCHUA, ERA UN ALIMENT BÀSIC DE LES CULTURES ANDINES DE SUDAMÈRICA I VA SER PORTADA A EUROPA EL S.XVI PERÒ EL SEU CULTIU NO ES VA ESTENDRE FINS BEN ENTRAT EL S.XVIII. PROBABLEMENT EL NOM DE PATATA PROVÉ DEL QUÉCHUA PAPA + L'ARTICLE "TA" QUE SIGNIFICA "LA" I ES POSA COM A SUFIX. "LA PATATA" EN QUÉCHUA S'ESCRIU "PAPATA", QUE PROBABLEMENT VA DERIVAR A PATATA QUAN ELS CONQUERIDORS CASTELLANS VAN INTERPRETAR LA INFORMACIÓ QUE VAN REBRE DELS INDÍGENES SOBRE AQUELL MERAVELLÓS CULTIU.

PROPIETATS NUTRICIONALS
ÉS UN ALIMENT RIC EN HIDRATS DE CARBONI I TAMBÉ MINERALS I VITAMINES B I C. LA FAMA DE QUE ÉS UN ALIMENT QUE ENGREIXA NO ÉS DEL TOT MERESCUDA JA QUE TÉ MENYS CALORIES QUE EL PA, SEMPRE QUE NO ES CONSUMEIXI FREGIDA.

ES DE LA MATEIXA FAMÍLIA QUE EL TOMÀQUET, L'ALBERGÍNIA O EL PEBROT, LES SOLANÀCIES. EL SEU NOM CIENTÍFIC SOLANUM TUBEROSUM, INDICA QUE ÉS UNA PLANTA QUE FORMA TUBERCLES, TIGES SUBTERRÀNIES ON ACUMULA RESERVES, QUE SÓN LA PART COMESTIBLE DE LA PLANTA.

A LA SEVA ZONA D'ORIGEN, ELS ANDES, EXISTEIXEN INFINITAT DE VARIETATS, ALGUNES AMB FUNCIONS RITUALS. NOSALTRES DIFERENCIEM LES VARIETATS PEL SEU ÚS (PER COURE O PER FREGIR) I PEL COLOR DE LA CARN (GROGA O BLANCA).

COM CULTIVAR

LA PATATA, A DIFERÈNCIA DE LES ALTRES SOLANÀCIES HORTÍCOLES, TOLERA BÉ EL FRED I ES POT CULTIVAR EN DIFERENTS ÈPOQUES DE L'ANY, TOT I QUE LA MÉS FÀCIL ÉS LA PRIMAVERA. ES REPRODUEIX A PARTIR D'UN TUBERCLE O UN TROÇ DE TUBERCLE SI LA PATATA ÉS MOLT GRAN. A NIVELL CASOLÀ PODEM APROFITAR PATATES VELLES QUE COMENCEN A GRILLAR I SEMBRAR-LES A UNS 40 CM DE SEPARACIÓ. DURANT EL CULTIU ES RECOMANA CALÇAR LES PLANTES PER EVITAR QUE ALS TUBERCLES MÉS SUPERFICIALS ELS TOQUI LA LLUM I ES TORNIN VERDS. LA RECOL·LECCIÓ ES REALITZA QUAN LES FULLES COMENCEN A ASSECAR-SE. UNES PATATES SEMBRADES AL MARÇ SOLEN RECOL·LECTAR-SE A PRINCIPIS DE L'ESTIU, DEPENENT DE LA VARIETAT.

ASSOCIACIONS DE CULTIU
ALS ANDES ÉS TÍPIC ASSOCIAR LA PATATA AMB LES FAVES. A L'HORT URBÀ PODEM COMBINAR-LA AMB ENCIAM, PORRO O RAVE.

MALALTIES I PROBLEMES
L'ESCARABAT DE LA PATATA I EL MILDIU SÓN ELS DOS PROBLEMES MÉS HABITUALS DE LES PATATERES. L'ESCARABAT DE LA PATATA ÉS MOLT CARACTERÍSTIC, AMB RATLLES NEGRES I GROGUES I EL PODEM ELIMINAR MANUALMENT.